Píndola de Coneixement. Les pràxies són l'habilitat o la capacitat de planificar i coordinar moviments voluntaris. És a dir, són moviments que s'executen per aconseguir un objectiu. Formen part del conjunt de funcions cognitives que regula el cervell, i més concretament, les trobem en el lòbul parietal, encarregat de la percepció dels estímuls somàtics i sensorials com el tacte, percebre la temperatura o el dolor. A banda de les pràxies, aquest lòbul cerebral és el que treballa la captació d'imatges o el coneixement dels números i les matemàtiques.
Les pràxies són una funció apresa que requereixen d'actes i impactes socials. Els moviments associats els hem après perquè algú ens els ha ensenyat o bé els hem observat i repetit. En aquest procés, podem distingir dos tipus d'accions: la cognitiva, quan planifiquem i tenim la intenció de realitzar el moviment, i la motora, quan el posem en marxa.
Tipus de pràxies
Existeixen diferents tipus de pràxies diferenciades segons el tipus de moviment, l'estimulació que impliquen i la zona del cos que requereixen activa. Les més comunes són:
- Bucofanatòries: impliquen el moviment dels músculs de la cara, de la llengua o del paladar. En són exemple arrufar les celles, treure la llengua, bufar, fer l'ullet o fer un petó.
- Ideomotores: són les que executen i reconeixen els moviments i les accions motores davant d'una petició verbal. Per exemple saludar amb la mà o imitar el gest d'una altra persona quan aprenem a tocar un instrument.
- Ideatòries: capacitat per manipular un objecte mitjançant una seqüència d'accions motores coordinades. En la pràxia ideatòria s'hi desenvolupen diferents habilitats com conèixer la funció de l'objecte, l'acció i també l'ordre dels actes que porten a l'acció. Un exemple pot ser vestir-se o encendre una espelma.
- Visioconstructives: organitzar i realitzar els moviments necessaris en un espai específic, per a complir amb un objectiu concret. Per exemple, copiar un dibuix, completar un puzle o construir un castell amb blocs.
Les apràxies
Quan existeix una afectació de les capacitats cognitives, per exemple, per un deteriorament en persones amb Alzheimer o alguna altra demència, les pràxies es veuen afectades. El resultat d'aquesta afectació és el que s'anomena apràxia, que per tant, és la dificultat o la impossibilitat de realitzar, planificar i coordinar els moviments apresos.
Les apràxies més comunes són la dificultat per col·locar i moure un objecte en un espai concret. Problemes per coordinar els moviments alhora de caminar, incapacitat per endreçar sèries de moviments que condueixin a un objectiu, com cordar-se les sabates, impossibilitat de fer moviments ràpids o de fer-los intencionadament amb alguna part de la cara. També és una apràxia la dificultat en la parla, substituint sons o distorsionant els fonemes.
Més informació
A Alzheimer Catalunya Fundació comptem amb grups de suport i sessions de suport psicològic per a persones cuidadores. Si vols més informació, demana una Acollida i t'explicarem tot el que podem fer per tu.
Contingut escrit per Laura Grau.