El sentiment de culpa en les persones cuidadores és un símptoma molt habitual. Pot aparèixer de forma puntual, davant d'una situació concreta, o ser continu, acompanyat de pensaments negatius persistents que generen un profund malestar.
Moltes vegades la culpa sorgeix per sentir que no s'està fent prou, per viure la cura com una càrrega en determinats moments i desitjar tenir un respir, o per renunciar a activitats personals. Són emocions complexes, i reconèixer-les és el primer pas per gestionar-les.
Consells per cuidar sense culpa
1. Reconèixer i normalitzar el sentiment de culpa
Ser conscients que aquesta sensació és vàlida i comuna entre persones cuidadores ens ajudarà a gestionar la seva manifestació, evitant descarregar-la sobre la persona que cuidem.
2. Trencar el cercle
Quan la culpa es torna constant, cal canviar el focus d'atenció: realitzar una altra activitat, sortir a caminar o desconnectar durant una estona.
3. Autocura
Ens hem d'escoltar per detectar quan alguna cosa ens fa mal i permetre'ns parar. L'autocompassió no significa resignació, sinó respecte cap a les pròpies emocions i límits.
4. Ser compassius amb nosaltres mateixos
Aturar-nos quan alguna cosa ens dol, escoltar-nos i detectar les necessitats que tenim en aquell moment, sense jutjar-nos pel que sentim.
5. Buscar suport
Compartir el que sentim amb altres persones que travessen situacions similars, com en grups de suport per a cuidadors, ajuda a reduir la sensació de solitud.
Més informació
Si algú del teu entorn acaba de rebre un diagnòstic de demència i necessiteu informació o suport, podeu demanar una primera conversa amb el nostre equip professional.