Una persona amb Alzheimer va canviant a mesura que la demència evoluciona, més enllà de la pèrdua de memòria, poden haver dificultats per realitzar tasques complexes, desorientació, canvis de personalitat, etc. Tot i això, un dels moments més complicats quan cuidem un familiar amb demència és quan aquest deixa de recordar qui som. Veure a una persona propera que fins fa poc ens tractava amb familiaritat no ens reconeix, pot generar frustració, confusió i tristesa.
Tot i el gran impacte emocional que ens pot suposar, hi ha algunes maneres d'enfocar la situació, sempre des de la compassió i la tolerància:
1. No ens hem de prendre el símptoma com alguna cosa personal
Al cap i a la fi, es tracta d'això, un símptoma més de l'evolució de la malaltia. Hem d'evitar els sentiments de culpa i els pensaments intrusius sobre si hem fet res malament que ho hagi desencadenat.
2. Posar-se al seu lloc, viure la seva realitat
Les persones que experimenten aquest símptoma interpreten la realitat de manera distorsionada. Per tant, en lloc de corregir-los quan s'equivoquin o forçar-los a recordar qui som, és preferible acompanyar-los en allò que viuen. Per exemple, podem fer-li preguntes al voltant d'això, sense forçar ni recriminar res.
3. Utilitzar elements disparadors
Les fotos, la música i altres objectes amb càrrega afectiva poden ajudar a evocar determinats records. Podem provar a ensenyar-li fotos d'altres familiars, posar-li la cançó que sempre cantava, cuinar el seu plat preferit, etc. L'important és ser pacient i no forçar cap progrés.
4. Mantenir el contacte físic i afectiu si és tolerat per la persona
Si el familiar reacciona bé, podem donar-li la mà o abraçar-lo, ja que a través del tacte podem potenciar el vincle emocional. La memòria es pot estimular des de tots els sentits, no només el visual o auditiu. A més, si la persona es troba desorientada i perduda, les mostres d'afecte poden ser reconfortants. Tot i això, és crucial respectar els seus límits i entendre que pot no voler contacte.
5. Orientar a la persona sense la confrontació
Hem de procurar centrar-nos a acompanyar al familiar, evitant la confrontació o el jutjament. Una manera d'orientar a la persona és mantenir les rutines i activitats quotidianes, ja que generen tranquil·litat i ajuden a tenir una sensació de familiaritat.
6. Tenir cura del nostre benestar emocional
És normal que aquest moment resulti difícil de processar. Podem sentir tristesa, frustració o ràbia, i totes aquestes emocions són totalment vàlides davant del que vivim, ja que no deixa de ser una pèrdua. Tanmateix, és important procurar que no afectin la nostra capacitat de tenir cura. Els grups de suport i la teràpia poden ser de gran ajuda. Alzheimer Catalunya Fundació ofereix grups de suport per a familiars, un espai segur on compartir vivències amb altres persones en situacions similars, amb l'acompanyament de professionals especialitzades. A més, posem a la vostra disposició un servei de teràpia psicològica per ajudar-vos a gestionar aquest moment i cuidar el teu benestar emocional.
Si voleu saber més podeu demanar una Acollida gratuïta, on us escoltarem i explicarem tot el que podem fer per vosaltres.