"Acomiadar-se no és un acte sinó un procés" similar a una ferida profunda que sagnarà fins a tancar-se o convertir-se en dolç record. Cal reconèixer-se ferit davant la pèrdua, acollir l'emoció i estar en sintonia amb sentiments i necessitats personals.
El procés de dol depèn de circumstàncies individuals, moment actual, necessitats i tipus de vincle amb la persona. Cada un té la seva manera d'acomiadar-se d'un ésser estimat oferint-li màxim benestar durant un període llarg.
Donada la situació d'emergència sanitària que impedeix acomiadaments amb rituals funeraris dignes, es proposa un comiat simbòlic. Una bona manera d'alliberar emocions és escrivint una carta a la persona desapareguda o imaginant-se que la teniu davant.
Passes a seguir
La carta pot començar amb frases com:
- "El primer record que tinc de tu és…"
- "Durant aquests anys m'has aportat…"
- "El que més m'agradava de tu és…"
- "El que m'hagués agradat que no fossis tant…"
- "El que més trobo a faltar de tu és…"
- "Em fa mal que te n'hagis anat…"
- "M'hagués agradat ajudar-te…"
- "M'agradaria dir-te algunes coses que mai et vaig dir…"
- "Vull demanar-te perdó per…"
- "Vull donar-te les gràcies per…"
Aquests punts són una guia; no cal omplir-los tots i es poden ampliar segons necessitat individual.
Romina Figueredo, Tècnic de suport a la persona a Alzheimer Catalunya Fundació