Píndola de coneixement.
Què és?
La demència frontotemporal (DFT) és una malaltia neurodegenerativa que afecta inicialment als lòbuls frontal i temporal del cervell, que són els relacionats amb la conducta, la personalitat i el llenguatge.
Tot i ser la tercera causa de demència més freqüent, sovint està infradiagnosticada perquè no comença amb pèrdues de memòria, com en el cas de l'Alzheimer, i sovint es confon amb símptomes psiquiàtrics.
Com es manifesta?
En funció dels símptomes predominants, es distingeixen la variant conductual i les variants caracteritzades per l'afectació del llenguatge.
Els símptomes més freqüents inclouen:
Alteracions conductuals:
- Canvis de personalitat.
- Desinhibició i comportaments socials inadequats.
- Apatia, que es pot confondre amb depressió.
- Impulsivitat, agressivitat o manca d'empatia.
- Conductes compulsives, com menjar de forma excessiva o repeticions.
Alteracions del llenguatge (afàsies):
- Dificultat per trobar paraules.
- Problemes per comprendre el significat del llenguatge.
- Parla lenta o frases mal estructurades.
- Empitjorament progressiu de la comunicació.
Alteracions de les funcions executives:
- Dificultat per planificar tasques, establir passos o anticipar conseqüències.
- Problemes en activitats quotidianes complexes (finances, feina, rutines).
- Problemes per canviar d'estratègia o adaptar-se a canvis.
- Afectació en la presa de decisions, com pot ser prendre decisions perilloses, poc realistes.
En alguns casos poden aparèixer dificultats motores, com parkinsonisme, alteracions de la marxa i un augment del risc de caigudes.
A qui afecta?
Sovint es diagnostica abans dels 60 anys, sent la segona demència més habitual en aquesta franja d'edat. Aquest inici precoç té un fort impacte en l'àmbit familiar, laboral i social.
Com actuar?
Davant la sospita, és recomanable consultar precoçment amb el metge de capçalera o amb un especialista davant canvis de conducta o llenguatge inexplicables. Les proves diagnòstiques inclouen avaluació neuropsicològica, proves de neuroimatge i anàlisi de biomarcadors.
Actualment, la demència frontotemporal no té cura. El tractament se centra en alleujar alguns símptomes i en millorar la qualitat de vida de la persona afectada i del seu entorn.
Existeixen dos tipus de tractament principalment:
- El tractament farmacològic, que pot incloure antidepressius i antipsicòtics.
- El tractament no farmacològic, que inclou: adequació i adaptació de rutines i entorns per reduir situacions de conflicte i proposar activitats estructurades per millorar l'autonomia; facilitar la comunicació amb missatges clars i temps de resposta; estimulació cognitiva i/o intervencions logopèdiques; acompanyament i suport a les famílies, clau per sostenir la cura.
Més informació
Si creus que algú del teu entorn pot patir aquest tipus de demència i necessites informació o ajuda, t'animem a venir a una primera conversa amb nosaltres, on t'escoltarem i t'assessorarem sense compromís.