El bon tracte cap a les persones grans mes vulnerables ens interpel·la a fer una reflexió profunda sobre com podem canviar la nostra mirada com a professionals. Precisament, la manera de relacionar-los amb la persona atesa marcarà la intervenció i el vincle que construirem plegats. Per això, cal tenir en compte que el bon tracte professional va més enllà d'una realització correcta de la tasca tècnica.
Com és el nostre dia a dia?
Us posem alguns exemples habituals que ens podem trobar a la nostra pràctica diària.
1. Les persones grans sovint són ateses en situacions que considerem molt íntimes per la dignitat humana com el moment del bany. El professional ha de ser conscient de la situació i ha de propiciar un ambient càlid i de seguretat, un respecte a la identitat de la persona, al seu cos i a la seva història de vida. D'aquesta manera s'aconseguirà un que la persona a la que s'acompanya se senti ben tractada.
2. El trasllat del domicili particular a una residència. Aquest procés genera molt estrès per la persona, el seu entorn més proper i per als professionals que realitzen aquest trasllat. En aquesta situació, cal prioritzar les seves emocions i sentiments i la seva expressió. També caldrà calcular el nivell de suport i empatia que necessita i proporcionar-li.
3. Prohibir determinades pràctiques. En moments vitals de gran malestar la persona pot realitzar pràctiques desafiants i transgressores que, en un entorn "normatiu" i "social" es pot respondre des de la prohibició o l'estigma. Unes pràctiques que responen a una via de comunicació de la persona per mostrar-nos que no està bé i necessita ajuda.
Què hem de tenir en compte?
Confiança
Per seguir avançant cap a un bon tracte també cal tenir en compte la confiança. Qui ha de confiar en qui? La persona a qui s'acompanya en el professional? O al revés? La confiança s'ha d'establir invertint la direcció que s'ha establert com a habitual. "Tu, Persona, no ets qui has de confiar en mi, sóc jo el que he de veure el teu potencial i ajudar-te, acompanyar-te en tot el que necessitis. Sóc jo el que he de confiar en tu".
Descompressió
Els professionals, moltes vegades, podem trobar-nos amb dos tipus de pressions: les pressions externes que exerceixen l'entorn de la persona com són els familiars, amics, veïns, entre d'altres; i les pressions internes que estan marcades per la manera d'entendre l'exercici professional, la de l'equip o la de la pròpia organització.
Davant d'aquestes pressions, els professionals poden arribar a la convicció que "no es pot fer res". Una creença que generaria frustració, desmotivació i tristesa.
Per això és important generar espais de reflexió, de construcció i de posada en comú.
Com generar espais de reflexió, de construcció i de posada en comú?
Aquests es poden donar en espais interns: per definir la missió, visió i valors de la nostra organització i els quals seguiran els equips de treball. Aquests han de ser espais vius on es passi d'informar a buscar estratègies perquè les persones a les que s'acompanyin passin a ser l'eix central de l'acció. I en espais externs: que es compartiran amb l'entorn de la persona com la família i altres professionals. D'aquesta manera, es podrà establir un treball en xarxa per fer front a situacions complexes i donar respostes a les necessitats de la persona.
Per últim, no s'ha d'oblidar incorporar la persona i el seu entorn en la presa de decisions, siguin quines siguin. Aquest espai servirà per incorporar tots els punts de vista i generar un espai per arribar a acords des de la negociació.
Paqui Gómez. Cap de l'Àrea Social