Hi ha persones per a qui una visita no és només una visita. És tenir algú amb qui conversar, sortir a passejar, compartir una estona o, simplement, saber que aquell dia algú vindrà a veure-les. Una estona que pot semblar petita per a qui l’ofereix, però que pot tenir un enorme valor per a qui l’espera.
En el nostre dia a dia a Alzheimer Catalunya Fundació acompanyem persones amb deteriorament cognitiu que, a més de conviure amb les dificultats pròpies de la demència, compten amb xarxes socials molt reduïdes o viuen situacions de soledat no desitjada. I és aquí on una cosa tan senzilla com ser-hi pot marcar una gran diferència.
Les dades ens ajuden a entendre la dimensió d’aquesta realitat. Segons dades de la Diputació de Barcelona, més de 334.000 persones majors de 65 anys viuen soles a Catalunya. Diversos estudis assenyalen, a més, que entre un 30% i un 50% de les persones grans experimenten sentiments de soledat no desitjada. Una situació que no només afecta el benestar emocional, sinó que també s’associa a un major risc de depressió, ansietat, deteriorament cognitiu i problemes de salut física.
A Alzheimer Catalunya Fundació treballem cada dia per promoure una vida digna, activa i connectada per a les persones amb Alzheimer i altres demències. Sabem que les intervencions professionals són fonamentals, però també que hi ha quelcom difícilment substituïble: la presència humana, l’escolta i el vincle.
Per això, posem en marxa una nova crida de voluntariat adreçada a persones que vulguin dedicar una part del seu temps a acompanyar persones amb deteriorament cognitiu que es troben en situació de soledat no desitjada.
El valor d’estar-hi
Acompanyar no sempre significa fer grans coses. Pot ser conversar, passejar, compartir una afició, prendre alguna cosa o descobrir plegats una activitat que faci gaudir la persona.
Per a moltes persones amb deteriorament cognitiu, la reducció progressiva de la xarxa social i les dificultats per mantenir activitats habituals poden afavorir l’aïllament. Comptar amb una persona voluntària de manera estable pot generar vincle, confiança, il·lusió i nous espais de participació.
El voluntariat no substitueix la família ni els professionals. Aporta una cosa diferent: una relació construïda des de la voluntat de compartir temps amb l’altra persona, respectant la seva història de vida, els seus ritmes, les seves preferències i la seva manera de relacionar-se.
Què farà la persona voluntària?
Cada acompanyament serà diferent, perquè cada persona també ho és. Les activitats s’adaptaran a les necessitats, capacitats, gustos i preferències de la persona acompanyada.
La persona voluntària podrà:
- Compartir converses i moments d’escolta.
- Fer passejades i petites sortides per l’entorn.
- Compartir activitats lúdiques, culturals o d’oci.
- Recuperar o descobrir aficions i activitats significatives.
- Afavorir la participació, el vincle social i els moments de benestar.
- Traslladar a l’equip professional qualsevol observació rellevant que pugui contribuir a un millor acompanyament.
Les visites es podran dur a terme al domicili, en centres residencials o en centres d’atenció intermèdia, sempre amb el suport i seguiment de l’equip de la Fundació.
A qui busquem?
No cal ser especialista en demències per acompanyar una persona. Cal tenir ganes de conèixer-la, escoltar-la, respectar els seus ritmes i compartir temps amb ella.
Busquem persones compromeses, sensibles i respectuoses, amb capacitat d’escolta i d’adaptació. Persones responsables i constants, disposades a establir una relació sense judicis i amb interès per apropar-se a la realitat de l’Alzheimer i altres demències.
Perquè, al final, no busquem algú que simplement “faci una visita”. Busquem persones disposades a construir un vincle.Un compromís flexible, però significatiu.
Sabem que cada persona té una realitat i una disponibilitat diferents. Per això, proposem una dedicació flexible.
Com a orientació, plantegem una visita mensual com a mínim, tot i que la freqüència òptima és quinzenal. Més que el nombre d’hores, ens importa la continuïtat: que la persona acompanyada pugui reconèixer aquell espai, esperar-lo i construir progressivament una relació de confiança.
No es tracta de comptar hores, sinó de compartir-les.
Formació, suport i seguiment
I qui acompanya també necessita sentir-se acompanyat.
Abans d’iniciar el voluntariat, les persones participants realitzaran un procés d’acollida que inclourà una entrevista inicial i formació sobre el rol de la persona voluntària i sobre aspectes bàsics relacionats amb l’Alzheimer i altres demències.
Durant tota l’experiència disposaran del suport de l’equip professional d’Alzheimer Catalunya Fundació, amb espais de seguiment per compartir experiències, resoldre dubtes i abordar qualsevol situació que pugui sorgir durant l’acompanyament.
Una petita acció amb un gran impacte
Potser una visita no canviarà la realitat d’una persona. Però sí que pot canviar-li el dia. Potser, fins i tot, la setmana.
Pot significar tornar a sortir a passejar, tenir algú a qui explicar una història, recuperar una afició, riure una estona o, simplement, sentir que algú té ganes de compartir temps amb ella.
Són canvis que difícilment apareixen en una estadística, però que tenen un enorme valor.