És comú en les persones diagnosticades d’Alzheimer patir al·lucinacions: experiències sensorials d’estímuls que no existeixen realment. Les al·lucinacions poden aparèixer de totes les modalitats sensorials: poden ser auditives, visuals, olfactives o tàctils. No sempre aquestes al·lucinacions son angoixants per a la persona diagnosticada, però com a cuidador pot ser difícil saber com actuar.
Per altra banda, deliris son creences irreals que poden negatives o perjudicials de cara al qui les pateix. A vegades es donen conjuntament amb les al·lucinacions, però molts cops apareixen per si soles. Aquestes idees poden aparèixer degut al deteriorament cognitiu característic de l’Alzheimer, però també per canvis en l’entorn, les rutines, medicació, problemes mèdics.... Si per exemple una persona diagnosticada d’Alzheimer s’oblida d’on va deixar la cartera, pot pensar de forma delirant que algú li ha robat.
L’aparició de deliris i al·lucinacions en malalties neurodegeneratives solen ser més freqüents en alguns tipus de demència que en d’altres. Per exemple, en la demència dels Cossos de Lewy o amb la malaltia del Parkinson, solen ser bastant més freqüents les al·lucinacions visuals que no amb la malaltia d’Alzheimer. En els dos casos, poden ser temporals o canviar amb el temps.
COM ACTUAR DAVANT D’AL·LUCINACIONS
Primerament, serà necessari sol·licitar una visita mèdica per avaluar a la persona, ja que pot ser necessari modificar la medicació i determinar les principals causes de l’al·lucinació. També pot ser oportú realitzar una revisió auditiva i visual.
En cas de que les al·lucinacions continuïn, és important que la persona cuidadora mantingui la calma i tranquil·litzar a la persona amb paraules amables que li mostrin que està acompanyada en tot moment.
Algunes recomanacions per actuar en el moment son les següents:
- Discernir si l’al·lucinació causa angoixa o malestar a la persona que la pateix. En cas de que la persona no estigui patint, la millor estratègia pot ser no confrontar o directament ignorar aquestes al·lucinacions.
- En cas de que les al·lucinacions provoquin angoixa en la persona, cal mantenir la calma i utilitzar un to de veu càlid i tranquil. És millor validar els seus sentiments i acompanyar-la fins que el moment passi.
- Intentar buscar les motivacions o el sentiments associats a l’al·lucinació i intentar entendre com ho està percebent la persona, podem utilitzar frases com “entenc que això et fa por” o “entenc que estiguis preocupat”.
- Cal respondre de manera honesta a la persona que està patint l’al·lucinació per exemple podem dir “jo sé que veus quelcom, però jo no ho veig”; d’aquesta manera no neguem el que està vivint però no iniciem una discussió.
- Les al·lucinacions poden ser angoixants o fins i tot terrorífiques per els que les pateixen, però tendeixen a desaparèixer en zones ben il·luminades o si hi ha altres persones presents, o amb l’estimulació dels altres sentits. En aquest sentit, modificar l’entorn pot ser una bona mesura proactiva per evitar episodis futurs d’al·lucinacions. Podem distreure a la persona que està patint l’episodi, canviant-lo de seient, d’habitació o d’espai, anant a fer un passeig, seient nosaltres al seu costat, realitzant la seva activitat preferida...
COM ACTUAR DAVANT DE DELIRIS
Alguns deliris comuns poden ser sentir que algú el vol perjudicar o directament fer-li mal, com per exemple la idea de que algú entra a casa i els roba, que algú els vol enverinar, que la seva parella els és infidel, pensar que un estrany conviu a casa, que un impostor ha suplantat la identitat d’algun cuidador o familiar pròxim…
Com en el cas de les al·lucinacions, és important donar seguretat des de l’empatia i l’afecte, sense entrar a donar la raó o discutir sobre el deliri en qüestió, actuar de manera que la persona es senti segura, per exemple si el deliri té a veure amb la idea de que hi ha un estrany a casa, podem repassar les diferents mesures de seguretat què disposem amb ella.
Una altra opció pot ser utilitzar un objecte de substitució, és a dir, un objecte diferent però semblant al que ha perdut. Per exemple, un moneder semblant o igual al que ha perdut.
Tot i que els deliris i les al·lucinacions poden ser part de la simptomatologia pròpia de l’Alzheimer, no s'han de menystenir. En el cas de l’aparició ja sigui sobtada o reiterada d’un deliri, poden ser deguts a canvis generals en l’estat de salut (per exemple una infecció, problemes amb la medicació / efectes secundaris d'un medicament), o poden ser causa d’una situació d'abús, estafa o qualsevol tipus de tracte inapropiat envers a la persona amb Alzheimer.
Les persones cuidadores es trobaran amb diferents situacions al llarg de la convivència amb persones amb Alzheimer i la millor eina per a afrontar aquestes situacions és l'experiència. Cada persona i cada situació és específica i pot ser resolta de diferents maneres. Cal saber llegir la situació i actuar sempre amb l'objectiu de disminuir les emocions negatives vinculades a aquests processos, amb sensibilitat i sempre prioritzant el benestar de la persona amb Alzheimer.
COM ACTUAR DAVANT DE DELIRIS
Tens un familiar que està passant per una situació similar? A Alzheimer Catalunya Fundació t’acompanyem i t’oferim orientació per afrontar-ho. Demana una Primera Conversa amb el nostre equip i t’ajudarem a trobar el suport que necessites.